Virga

En meteorologia, virga és la precipitació que cau d'un núvol però que s'evapora abans d'arribar a terra. "Virga" és un terme llatí per a una branca, i els objectes que es fan d'ella, com un pal, una vara o una barra.

També és un acrònim per a "Variable Intensity Rain Gradient Aloft", significant que el gradient de pluja varia en intensitat depenent de l'altitud. Així com la precipitació s'evapora a mesura que va caient, la seva intensitat disminueix la "VIRGA".

A grans altituds la precipitació cau principalmentt com a cristalls de gel abans que es fongui i finalment s'evapori; es deu fonamentalment a la calor de compressió a causa de l'increment de la pressió atmosfèrica a l'acostar-se a terra; és més comú en el desert.

La virga pot causar interessants efectes meteorològics, a causa del fet que a mesura que la pluja líquida va passant a forma de vapor, sostreu molta calor de l'aire a causa de la més gran calor de vaporització de l'aigua. Aquests petits empaquetaments, d'aire extremadament fred descendeixen ràpidament, creant una microturbulència summament perillosa per a la navegació aèria.

Una virga pot jugar un rol en la gènesi de la cèl·lula d'una tempesta, on partícules lleugeres d'un núvol s'incorporen dintre de masses d'aire proper sobresaturat, actuant com a nuclis per al següent cumulonimbe com núvol de tempesta, i continuar així formant tempestes.

Una virga pot produir dramàtiques i belles escenes, especialment als capvespres rogencs. La llum vermella pot aconseguir fer visibles els dolls d'aire i la pluja caient, mentre vents ascendents empenyen més enllà de la vora màxima de la virga, formant un angle, fent aparèixer als núvols com en forma de comes.